Biografia Esteve Casals

Esteve Casals i Humet

1913-2012
1913

Neix a Cardona (Bages)

1930

L’Esteve decideix ingressar a la Congregació Salesiana

1942

És ordenat sacerdot

1952

Destinat a l’Escola de Magisteri de Sant Vicenç dels Horts

2012

Mor a Martí Codolar (Barcelona)

  • Francesc Riu
    "Poques persones han sabut omplir la seva vida d’actes de servei com ho ha fet el nostre germà Esteve Casals. Era la seva manera d’estimar i el seu estil d’evangelitzar, perquè el motor que el mantenia en marxa era sempre el mateix: Jesucrist. Cap altre interès justificava les seves accions."
    Francesc Riu
    Salesià, exsecretari de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya
  • Ajuntament de Cardona
    "El pare Casals va restar sempre amatent a Cardona i a tot allò que succeïa a la seva vila natal, i mai no va perdre el contacte amb els seus familiars i amics, amb els quals recordava sovint els anys d’infantesa i joventut a la seva casa pairal de la plaça de la Fira, número 2."
    Ajuntament de Cardona
    En ocasió de la mort de l’Esteve
  • Enric Franco
    "Tinc un gran record del P. Casals de quan estudiava filosofia a Sant Vicenç; ell va aconseguir que jo m’afeccionés a la física; sobretot jo admirava com ell sabia expressar les seves opinions, sempre tocant de peus a terra (...). A més, en ell vaig tenir sempre un confessor misericordiós i comprensiu."
    Enric Franco
    Salesià, des de Lomé (Togo)
  • Luis Felipe Infiesta
    "L’Esteve era un cristià i catòlic convençut, amb una vocació salesiana indiscutible, il·lusionat en l’anunci de l’Evangeli a la gent necessitada i sempre disposat a ajudar les persones en el seu progrés espiritual. De formació científica, era un home modern, inquiet, obert, no dogmàtic, que ho analitzava tot amb vista a arribar a síntesis clarificadores."
    Luis Felipe Infiesta
    Responsable de la 2ª comunitat neocatecumenal de la parròquia de les Santes Juliana i Semproniana de Barcelona
  • Jesús Churio Ruiz
    “A mi em va agradar poder celebrar la festivitat de Sant Joan Bosco amb una eucaristia en què recordàvem una llarga vida de fidelitat al Senyor i de servei a les persones."
    Jesús Churio Ruiz
    Exdirector del Col·legi Sant Vicenç
  • Maria Pastor Font
    "En guardo un record boníssim, del pare Casals. Jo el definiria com un capellà abnegat i lliurat al jovent. Gràcies a ell es va fundar, al cap d’uns anys, l’Acadèmia. Jo formava part d’un dels grups de noies dels anomenats cercles d’estudis, que ell dirigia. Ens reuníem setmanalment -per separat, nois i noies- i comentàvem textos evangèlics, les lectures de la missa del diumenge o algun llibre catòlic. Els grups es constituïen tenint en compte l’edat dels seus components."
    Maria Pastor Font
    Exassociada i àvia d’un alumne del Col·legi Sant Vicenç

ORIGEN FAMILIAR I INFÀNCIA

Esteve Casals i Humet va néixer a Cardona, municipi del Bages, el 30 d’agost de 1913. El seu pare -que fou alcalde i jutge de pau de la població- es deia Francesc Xavier Casals Pérez, i era metge cirurgià. La seva mare, component d’una família de tretze germans, es deia Teresa Humet Cortés. A més de l’Esteve, que era el segon, el matrimoni va portar al món quatre fills: Ramon, Xavier, Toni i Ignasi.

La infantesa de l’Esteve, a Cardona, va ser feliç. Fills i cosins, especialment a l’estiu, omplien de vida la gran casa pairal de la plaça de la Fira, número 2 -tenia catorze habitacions-, sempre oberta a tothom i adornada d’un ambient afable, que especialment transmetia la mare, molt comprensiva amb l’abnegació amb què el seu marit afrontava l’ofici de metge. Fou al caliu d’aquesta llar on s’anà forjant la personalitat del jove Esteve, respectuós amb les opinions dels altres, ferm davant de les dificultats i poc avesat a les discussions inútils. És probable, tal com afirma el seu biògraf Francesc Riu, que el pare -que tenia fama d’home íntegre- li mostrés, “amb la seva pròpia vida, què comportava estar a disposició de les persones”, especialment arran dels accidents que es produïen a les mines de sal i de les visites a malalts que feia fora d’hores.

 

ESTUDIANT

Com que la vila de Cardona no oferia cap oportunitat de continuar els estudis més enllà del que era habitual a les escoles unitàries de les primeres dècades del segle XX, els pares de l’Esteve, a contracor, van prendre la decisió de matricular el seu fill com a alumne intern del col·legi salesià de Mataró, on romangué set anys i d’on sortí amb el títol de batxillerat. Tot i la disciplina que imperava al centre, el fill del Francesc Xavier i la Teresa reconeixeria més tard que “hi havia un molt bon ambient”, que gairebé es podria qualificar de familiar, ateses les bones relacions entre els alumnes i els seus professors, tots salesians. Allà va aprendre que la religió i el treball, lluny de fer-se nosa, es complementaven, és a dir, que la vivència de la fe donava sentit al treball. El mateix que havia vist a casa seva.

 

SALESIÀ

L’agost de 1930 l’Esteve decideix ingressar a la Congregació Salesiana i iniciar el noviciat a Girona, una decisió prou meditada i conscient. Un any més tard (8 d’octubre de 1931), engrescat per José Luis Carreño, un salesià entranyable, professa com a membre de la institució fundada per Don Bosco. Tenia disset anys i començava amb il·lusió els estudis propis de preparació per a la vida sacerdotal.

 

LA GUERRA CIVIL (1936-39)

El mes de juliol de 1936, quan, després d’haver acabat els estudis de filosofia, havia iniciat els de teologia al col·legi salesià de Mataró, l’Esteve és cridat a files, una circumstància que interromp el procés de la seva formació i que sempre recordarà amb dolor: “Va esclatar aquella guerra tan terrible, durant la qual alguns professors meus, molt estimats, van ser víctimes de la violència per causa de la seva fidelitat al Senyor”. Reclutat en el bàndol republicà, va ser destinat als serveis d’intendència de Girona, on va tenir moltes oportunitats d’ajudar persones necessitades. No va passar gana ni va disparar mai cap tret. “La mà de Déu em protegia”, assegurava.

 

SACERDOT

Acabat el conflicte de 1936-39, l’Esteve reprèn els estudis de teologia, conclosos els quals serà ordenat sacerdot, el 30 de maig de 1942, en companyia del futur beat Pere Tarrés i Claret, una circumstància que sempre rememorarà amb emoció i satisfacció. Oficià l’ordenació -que va tenir lloc a la capella pública del Seminari Conciliar de Barcelona- el Dr. D. Miguel de los Santos Díaz Gómara, bisbe auxiliar de la ciutat comtal. L’endemà, mossèn Esteve celebrà la seva primera missa a Mataró.

 

UNIVERSITARI

Entre 1942 i 1952 compagina la seva tasca d’educador als col·legis salesians de Sarrià, Horta i Girona amb els estudis a la Universitat de Barcelona, on va cursar la carrera de ciències físiques (1942-48). La seva formació, unida al desig de sentir-se útil, li permet col·laborar molt activament en la creació de l’Escola de Magisteri Sant Joan Bosco a Girona, que anys més tard fou traslladada a Sant Vicenç dels Horts i a Sentmenat. Val a dir que, aleshores, els estudis de magisteri capacitaven els joves salesians per a exercir com a educadors qualificats en els anys d’apostolat previs als estudis de teologia.

 

A SANT VICENÇ DELS HORTS (1952-62)

Destinat a l’esmentada Escola de Magisteri de Sant Vicenç dels Horts l’any 1952, el sacerdot Esteve Casals -per al qual la pertinença a la Congregació Salesiana no es podia separar de la seva condició de prevere al servei de l’Església catòlica- promou una important i fructífera acció social, pastoral i educativa:

  • Imparteix classes de matemàtiques, física i química al seminari salesià.
  • Exerceix de vicari a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir (l’única que, regentada per mossèn Jaume Casas, hi havia aleshores a Sant Vicenç) i fa de viceconsiliari al Centre Catòlic, la qual cosa li permet dedicar-se amb entusiasme a la formació del jovent.
  • Atenent la sol·licitud d’un grup de pares vicentins, impulsa (1958-59) la creació de l’Associació Catòlica de Pares de Família (constituïda el 19 d’abril de 1959), de què és primer consiliari entre 1959 i 1962. Tot i l’escassetat de recursos materials, la flamant entitat es veurà amb cor de fundar, l’any 1964, el Colegio Academia San Vicente, que més endavant adoptarà el nom de Col·legi Sant Vicenç.

Encara avui hi ha molts vicentins i vicentines que recorden amb admiració i afecte l’obra impulsada pel pare Casals, “don Esteban”, com alguns l’anomenaven.

 

APÒSTOL

Entre 1962 i 1978 fa breus estades a les cases salesianes d’Osca (Aragó), Sarrià, Horta (Barcelona), Terrassa i Badalona, on la seva inquietud apostòlica deixa una empremta duradora. D’altra banda, el fet d’assumir la responsabilitat de delegat regional dels Antics Alumnes Salesians li permet eixamplar el seu camp d’acció més enllà dels límits propis de la província religiosa a què pertanyia. Serà precisament arran d’aquesta circumstància que els seus col·legues de les altres regions d’Espanya, admirats de la seva espiritualitat, li donen l’oportunitat de dirigir tandes d’exercicis espirituals a diverses obres salesianes.

 

A LA PARRÒQUIA DE SARRIÀ (1978-2012)

Els últims trenta-quatre anys de la seva vida els passa a la parròquia de Maria Auxiliadora de Sarrià (Barcelona), una “vinya” on exerceix plenament el seu ministeri sacerdotal “amb una generositat sense límit” (Francesc Riu), amatent a cobrir, sempre que podia, les necessitats pròpies d’un sacerdot de parròquia i que es concretaven en diversos àmbits de la pastoral: la visita als malalts, la confessió, el servei a les comunitats neocatecumenals -de què formava part-, la conversa amb les persones que freqüentaven el casal d’avis, l’acompanyament dels feligresos que participaven en els viatges a Terra Santa i a santuaris d’arreu, organitzats per ell mateix com a mitjà d’evangelització, etc.

 

EL COMIAT

Abatut per la malaltia, Esteve Casals i Humet va morir a Martí Codolar (Barcelona) a les 18.00 h del dia 29 de gener de 2012. Dos dies després, festa de Sant Joan Bosco, una gernació de fidels, salesians, familiars i amics li dóna el darrer comiat en el decurs de la missa exequial que es va celebrar a la parròquia de Maria Auxiliadora de Sarrià (11.00 h), que presidí Ángel Asurmendi Martínez, provincial dels salesians de Catalunya, Balears, Aragó i Andorra. Al costat del fèretre, hom pogué veure, entre d’altres, la corona de flors enviada per la Junta Rectora de l’Associació Catòlica de Pares de Família, titular del Col·legi Sant Vicenç de Sant Vicenç dels Horts.

Glossari

Consiliari: en certes corporacions i certes societats, persona elegida per a assistir amb el seu consell el superior que les governa.

Exercicis espirituals: conjunt d’activitats religioses (prèdiques, pregària, reflexió, celebracions litúrgiques...) encaminades a obtenir un millorament espiritual.

Intendència: cos de l’exèrcit encarregat del proveïment d’aliment, vestit i material a les tropes.

Missa exequial o exèquies: cerimònia funeral feta a un difunt.

Noviciat: temps de prova, a l’inici de la vida religiosa, que hom passa abans de fer els vots; casa o apartament on hi ha instal·lats els novicis.

Prevere:clergue que té la missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia.

Professar:pronunciar els vots o compromisos religiosos en un orde o institut determinats.

Vicari: eclesiàstic que, en una parròquia, és sota l’autoritat del rector.

Documentació

Alberdi, Ramón (SDB): Los salesianos en Sant Vicenç dels Horts. 1895-1995. Escuela Salesiana de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona), 1994.

Pastor Font, Joaquim: Crònica d’una escola. 20è aniversari del Col·legi-Acadèmia Sant Vicenç. Any 1984.

Riu i Rovira de Villar (SDB): “Quan l’Esteve Casals ha estat cridat pel Pare”. Homilia pronunciada el dia del funeral a la parròquia de Maria Auxiliadora de Sarrià (31-01-12).

Riu i Rovira de Villar (SDB): P. Esteve Casals i Humet. Salesià i sacerdot. Inspectoria Mare de Déu de la Mercè, febrer de 2012.

“Esteve Casals i Vicenç Ferrés sobreviuen als companys de la primera Junta”, publicat al núm. 123 (març de 2009) de la revista Nosaltres del Col·legi Sant Vicenç, pàg. 36.

“Mor el salesià Esteve Casals, promotor de l’ACPF”, publicat al núm. 132 (març de 2012) de la revista Nosaltres del Col·legi Sant Vicenç, pàg. 22-23.

Salesianos. Boletín de la Inspectoría Salesiana de Barcelona, núm. 28, gener/febrer de 2009.