A les portes d’un aniversari important

Taller de percussió de 6è
25 de novembre de 2022
Millora dels resultats educatius de l’alumnat
7 de desembre de 2022

A les portes d’un aniversari important

Tot està preparat perquè la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç s’uneixi en una commemoració prou important. Ens referim a la representació -que tindrà lloc el pròxim 16 de desembre- del XXX Pessebre Vivent, una de les activitats que més bé defineixen el tarannà del nostre centre i l’esperit del seu Caràcter propi, en què s’afirma que l’escola “promou el coneixement dels trets propis de Catalunya en els alumnes i pren cura de fer-los conèixer a les noves generacions”.

Els orígens d’aquesta tradició tan admirada -sorgida dins el Claustre del Professorat- es remunten al divendres 21 de desembre de 1990, quan, a primera hora de la tarda, el pati de la nostra escola es convertí com per encantament en un immens escenari il·luminat per la claror d’algunes fogueres i acolorit pel vestuari dels figurants -els alumnes del col·legi- i els decorats dels dotze quadres de què es componia la representació teatral. (Aleshores encara no s’havia construït l’escola del carrer d’Antoni Gaudí, i tot el que els ulls dels visitants podien contemplar era un vast terreny vorejat d’arbres amb una pista poliesportiva al mig.)

Fou tanta la il·lusió que aquell primer Pessebre Vivent suscità entre el professorat, els alumnes i les famílies, que l’any següent l’escenificació es va repetir, millorada i ampliada; i també l’any 1992, en què 400 alumnes, distribuïts en disset quadres, van posar en escena el 3r Pessebre Vivent en presència de l’escola nova, inaugurada tot just feia tres mesos. I fou així com, any rere any, amb perseverança i esforç compartit, aquesta activitat va esdevenir una festa emblemàtica del nostre centre i única a Sant Vicenç, oberta a tothom i cada vegada més concorreguda(1).

És just recordar el nom del principal impulsor del Pessebre Vivent, el mestre Lluís Bosch Vendrell -al cel sigui-, aleshores director del col·legi, que va saber encomanar el seu entusiasme als components del Claustre i als alumnes, petits i grans, que, potser sense adonar-se’n del tot, interioritzaven de mica en mica l’autèntic sentit del Nadal cristià. Perquè el Pessebre Vivent no pretén simplement recordar el que va passar a Betlem i a la seva rodalia fa dos mil anys, sinó reviure-ho, de manera que es podria afirmar que la noia que fa de Maria és (s’identifica amb) Maria, el noi que fa de Josep és Josep, els qui fan de pastors i pastores són pastors i pastores, i els components del quadre “La fugida a Egipte” són beduïns i beduïnes. I el mateix podríem dir dels pagesos i hortolans que solquen la terra, els forners i forneres que amassen la farina, els herbolaris i herbolàries que mostren als visitants un olorós ventall de plantes medicinals…, tots ells abillats amb els vestits adequats, cosits o, si més no, retocats per les mans destres d’unes quantes mares i àvies.

L’embolcall del Pessebre Vivent ha estat sempre l’emoció. Una emoció diferent de la que els nois i noies senten, posem per cas, quan intervenen en els Jocs Florals o en la desfilada de Carnestoltes. La del Pessebre Vivent és una emoció que s’alimenta de la tendresa, discreta però compartida, que des del primer moment va commoure l’ànim dels adults, fossin o no familiars dels figurants, i del professorat, que de seguida es va adonar que organitzar aquesta activitat nadalenca era una forma d’educar tan innovadora com creativa. Això explicaria, per exemple, l’interès per millorar la decoració general i la distribució de l’alumnat en els diferents quadres, o la voluntat de facilitar als visitants un accés ordenat a l’escenificació. 

Felicitem-nos, doncs, pel fet, prou significatiu, de trobar-nos a les portes de la trentena edició del Pessebre Vivent. Procurem mantenir i, si cal, fer més nostra una tradició que ha deixat una empremta inesborrable en l’esperit de molts  dels qui hi han pres part, tal com reconeixia una mare en l’esplèndid reportatge que es va publicar al núm. 151 de la revista Nosaltres (febrer de 2019): “Per mi ha estat una representació que m’ha ajudat a preparar el Nadal, i ara visc amb molta emoció que els meus fills hi participin.”

(1) El Pessebre Vivent del Col·legi Sant Vicenç només s’ha deixat de representar tres vegades: l’any 2013, per culpa de la pluja, i els anys 2020 i 2021, a causa de la pandèmia.

Joaquim Pastor
21 de novembre de 2022