Aportacions del DPO a la CORONACRISI (11/05 -15/05)

En Teo J. és l’ajudant científic a “Dinàmiks fet a casa” del super3
3 de maig de 2020
Dia Escolar de les Matemàtiques
12 de maig de 2020

Aportacions del DPO a la CORONACRISI (11/05 -15/05)

Us tornem a saludar, famílies del Col.legi Sant Vicenç! En aquesta nova edició del recull d’informacions i recursos que us oferim des del DPO, comencem tot desitjant-vos que tots i totes gaudiu de bona salut i d’un estat d’ànim positiu ara que s’ha iniciat el procés de desconfinament. Som-hi! 

Recordeu que, cada setmana, la Maria Gallart (logopeda i MEE de l’escola) comparteix amb vosaltres un recull d’activitats logopèdiques adreçades a l’alumnat d’educació infantil i del cicle inicial sota el títol Coronalogopèdia, a les quals hi podeu accedir mitjançant l’enllaç inserit al missatge que rebeu via Telegram.

Per altra banda, tingueu en compte que la Pilar Díaz -psicòloga de l’equip- resta a la vostra disposició per atendre on line les consultes que li vulgueu fer. A més, aquí us adreça aquestes paraules: 

L’ AUTOESTIMA EN ELS INFANTS

   L’autoestima és el valor que ens donem a nosaltres mateixos. En el nen/a, l’autoestima és el motor del seu comportament, cosa per la qual actua amb l’objectiu de afirmar la seva autoimatge i la imatge que tenen els altres d’ell/a mateix.

L’autoestima es desenvolupa durant tota la vida, però de manera especial entre els 3 i els 10 anys, tant a casa com a l’escola i en d’altres àmbits socials.

Es va construint a partir tant de les experiències viscudes com dels missatges que arriben de l’entorn. 

Podem dir que un nen/a té una baixa autoestima quan creu que no és valuós i desconfia de les seves possibilitats a l’hora d’afrontar les dificultats. 

Alguns senyals que ens poden fer pensar/observar que un nen/a té l’autoestima baixa són:

  • Vol impressionar els altres i parla de qualitats que no té.
  • No sap perdre en els jocs o bé vol ser sempre el primer, de manera que es frustra desproporcionadament si no ho aconsegueix.
  • Posa  excuses i no es responsabilitza de les seves conductes, tot culpant els altres o la situació.
  • Es comporta de manera defensiva i és vulnerable davant la crítica.
  • Pot arribar a ser perfeccionista. 
  • Mostra una actitud desafiant i provocadora; la por envers la falta d’aprovació la compensa transformant la seva inseguretat en la conducta contraria.
  • Pot deixar passar oportunitats perquè creu que no les mereix o pensa que no les podrà afrontar amb èxit.
  • Manifesta una actitud derrotista, per la qual cosa ni tan sols és capaç de realitzar certes activitats.
  •  Té dificultats per a prendre decisions.
  • Busca l’atenció de l’adult perquè el valori de manera positiva.
  • Es queixa sovint perquè té la sensació de no ser prou valorat.
  • Vol complaure els altres i no sap dir “no” a les demandes amb què no està d’acord; és a dir, adopta una actitud resignada.
  • A vegades és poc sociable perquè pensa que no té res a aportar als altres i, a més, té por al rebuig. 
  • Té molt marcat el sentit del ridícul i li falta espontaneïtat.
  • Té por d’equivocar-se, pel que prefereix dir “no ho sé” si no està segur de la resposta. Fins i tot pot patir ansietat envers les exigències escolars o quedar-se en blanc en un examen.
  • Es compara amb altres nens  i es considera inferior.

I què és allò que pot contribuir a la formació d’una baixa autoestima? Doncs, entre d’altres factors podríem assenyalar-ne per una banda, els problemes d’aprenentatge en diferents àmbits (escola, autonomia…), causats per les experiències repetides de fracàs. I, per un altre cantó, la crítica patològica: que prové de les primeres experiències de socialització del nen/a amb els seus pares, que li ensenyen  quines conductes són acceptables i quines no ho són, mitjançant la seva aprovació o el seu rebuig. El nen/a pot viure la retirada de l’aprovació dels progenitors com la desaparició de l’estimació envers ell/a. I a més, si creu que és dolent, es formarà un autoconcepte negatiu.

Les actituds i conductes que generen una crítica patològica són:

  • Comparar la manera de ser amb com hauria de ser tot considerant-la insatisfactòria o negativa.
  • Jutjar els gustos i les necessitats personals.
  • Actuar amb una freqüència elevada de gestos prohibitius i negatius, i donant poc reforç positiu.
  • Fer gestos censuradors vinculats a la ràbia o al rebuig.
  • Educar de forma incongruent, tot fent que el nen/a no sàpiga què s’espera d’ell/a i pugui tenir sentiments de culpabilitat.

La propera setmana parlarem de com fomentar una bona autoestima.

A continuació, aquesta és la selecció d’enllaços que hem fet per a vosaltres:

  • https://tinyurl.com/ybloxfstpautes de l’Hospital Sant Joan de Déu per a famílies en relació a l’afrontament del dol en la infància i l’adolescència en el context de pandèmia. 

orientacions al voltant de l’alimentació en nens i nenes amb TEA, però també útils per a la diversitat d’infants.
I finalitzem amb una brevíssima xerrada de Victor Küppers, un professional que sempre és interessant escoltar: https://www.youtube.com/watch?v=DJ9NfkXcJ3Q