Aportacions del DPO a la CORONACRISI (15/06 -19/06)

Aportacions del DPO a la CORONACRISI (8/06 -12/06)
6 de juny de 2020
Suport psicològic.
18 de juny de 2020
Aportacions del DPO a la CORONACRISI (8/06 -12/06)
6 de juny de 2020
Suport psicològic.
18 de juny de 2020

Aportacions del DPO a la CORONACRISI (15/06 -19/06)

APORTACIONS DEL DPO A LA CORONACRISI. SETMANA 15-19/06/2020

Benvolgudes famílies del Col.legi Sant Vicenç, l’equip del DPO de l’escola ens adrecem a vosaltres per darrera vegada aquest curs tot oferint-vos noves propostes que esperem que us siguin útils. Aprofitem l’avinentesa per agrair-vos l’atenció al llarg d’aquest període de coronacrisi -com l’hem anomenat-, per a desitjar-vos que passeu unes bones vacances d’estiu i per a recordar-vos que el curs vinent seguirem restant a la vostra disposició (presencialment, esperem!). 

Recordeu que, cada setmana, la Maria Gallart (logopeda i MEE de l’escola) comparteix amb vosaltres un recull d’activitats logopèdiques adreçades a l’alumnat d’educació infantil i del cicle inicial sota el títol Coronalogopèdia, a les quals hi podeu accedir mitjançant l’enllaç inserit al missatge que rebeu via Telegram.

Per altra banda, tingueu en compte que la Pilar Díaz -psicòloga de l’equip- continua disponible per atendre on line aquelles consultes que li vulgueu fer. Des d’aquí, us adreça aquestes paraules:

L’ESCOLA

A l’escola no només s’aprenen competències bàsiques de l’àmbit lingüístic o del matemàtic, sinó que també s’adquireixen d’altres coneixements tan o més importants per a la vida, com ara saber relacionar-se amb els altres, fer amics, participar en activitats en grup, afrontar experiències en un ambient menys protector que el de casa, etc.

Els més petits de l’escola s’han d’adaptar a formar part d’un grup, tot compartint espais i temps de manera  organitzada.

Els infants de 6-7 anys, tot i que ja no són tant dependents dels mestres, encara necessiten força la seva atenció i el seu suport. A aquesta edat, la tolerància a la frustració encara és baixa i quan els nens i nenes s’equivoquen, sovint queden decebuts. 

A l’escola, els infants aprenen dos models d’interacció: el competitiu (en situació de joc com per exemple a l’hora de l’esbarjo) i el cooperatiu (quan han de treballar conjuntament a l’aula). En aquest darrer cas, els nens i nenes assoleixen la capacitat de treballar en equip un cop entenen la utilitat i la necessitat de unir esforços individuals pel bé d’una tasca comuna. Quan es perd l’ànsia de protagonisme i s’accepta formar part d’un grup, s’arriba a un grau de maduresa personal. 

L’aprenentatge és un procés complex que posa els nens i nenes en contacte amb la realitat externa, de forma que l’observen, l’analitzen, hi fan relacions, la porten cap al seu interior i la conceptualitzen. Aquí hi intervé tant la seva dotació biològica com el seu aparell psíquic (conscient, subconscient i inconscient), que es construeix mitjançant la seva interacció amb la família. 

Cal tenir en compte que no només s’aprèn amb el cap sinó també amb el  cos, les emocions i la sensibilitat pròpies: això fa que cadascú configuri la seva identitat única i personal, i es diferencïi dels altres. 

Per afavorir el desenvolupament de l’autonomia dels infants i preparar-los pels aprenentatges escolars, és important que sobretot les mares es vagin allunyant d’ells progressivament tot permetent-los que explorin, tafanegin, s’equivoquin i ho tolerin.     

Per tal d’assolir una autonomia personal, un infant ha d’admetre que ja no és el nadó que era abans i ha d’acceptar la nova imatge que els adults i els iguals li retornen.

Aprendre és complex, no és un procés progressiu ni lineal, i normalment es presenten bloquejos i retrocessos: és important que els alumnes no es quedin estancats o pensin que les dificultats són insuperables. També cal saber que els problemes emocionals poden fer que hi hagi fracàs escolar perquè de vegades els infants traslladen els seus conflictes personals i familiars al col.legi.    

En el context de l’escola, els nens i les nenes sovint es comparen amb els companys, volen ser el millors i alguns fins i tot es poden arribar a sentir malament perquè creuen que no estan a l’alçada. A vegades, la manca de motivació o d’esforç d’un infant emmascara la falta de confiança en ell mateix. Això explica que ens trobem amb alumnes que no volen aprendre com a manifestació del rebuig de les seves pròpies deficiències. Acceptar i reconèixer les dificultats és el primer pas per a estar en disposició d’afrontar-les i superar-les.

Si bé és cert que les famílies han de donar suport als infants a l’hora de realitzar tasques escolars, cal tenir present que es tracta d’ajudar, no de “fer els deures” els adults. Quan el nens i nenes aprenen per ells mateixos se senten millor que no pas en obtenir una valoració positiva d’allò que han fet, però falsa perquè en realitat són el pare o la mare els qui han treballat i no ells.

Finalment, direm que els infants de 9-10 anys són més realistes envers les seves capacitats per als aprenentatges, de manera que ja poden acceptar que es troben amb obstacles i tenen dificultats (si és que la família és tolerant al respecte) i que no ho saben tot perquè encara tenen molt de temps per anar assolint coneixements.

Compartim a continuació amb tots/es vosaltres els següents enllaços: 

múltiples recursos i propostes d’activitats per a fer amb els infants.

I acabem amb un vídeo amb els millors moments del monòleg Viure amb humor, de l’enyorat Carles Capdevila. Gràcies i bon estiu a tots/es!