En nom de la Fundació Educativa Esteve Casals, us dono la benvinguda al curs 2024-2025.

El curs passat vam celebrar el 10è aniversari de la Fundació Educativa Esteve Casals i el 60è del Col·legi Sant Vicenç. Han passat 10 anys des que els pares i mares del Col·legi Sant Vicenç decidiren fer un canvi en la titularitat del centre i transformar l’Associació Catòlica de Pares de Família en una Fundació que vetllés per conservar les finalitats i els valors proposats pels seus fundadors i recollits en el seu Caràcter propi d’inspiració cristiana. 

Us encoratjo, un curs més, a continuar treballant per educar els nostres fills i filles amb il·lusió i voluntat de servei, segons el model educatiu expressat en el nostre Caràcter propi heretat, fa més de 60 anys, dels pares i mares que fundaren el Col·legi Sant Vicenç. No és una tasca senzilla, sobre la qual ja vam reflexionar el curs passat: l’Administració no ajuda a l’escola concertada i promou polítiques que van en contra de la nostra identitat. 

Tampoc no ens ajuda en la nostra comesa com a educadors i educadores la societat líquida en la qual vivim. Una societat constantment canviant i sense cap certesa que ens alimenta dient-nos incessantment que som i necessitem el que sentim. Aquest discurs provoca deliberadament en tots nosaltres que el sentiment i la voluntat es confonguin amb la realitat. La promoció del culte a la satisfacció immediata ens ha fet perdre la capacitat d’esperar i reflexionar. Acceptem com a beneficiosos, en molts casos, els continus canvis que ens proposen sense raonar amb perspectiva.

A tot això, cal afegir que vivim en una societat sobresaturada d’informació. Ens han fet creure que podem dominar el món gràcies a internet, quan, en molts casos, no tenim ni el coneixement ni el discerniment per poder filtrar totes les notícies que rebem. Una societat que ha suscitat la necessitat de mostrar als altres tot el que fem mitjançant les xarxes socials. Aquest fet afavoreix la creació d’éssers emocionalment dèbils perquè el seu benestar depèn de l’aprovació dels altres.  

La societat líquida en la qual vivim també promou anul·lar la diferència entre les persones. Tots som iguals, i això té unes conseqüències que estem vivint cada dia com a mestres, pares i mares. Els fills, en alguns casos, tenen la mateixa autoritat que els pares, que s’han infantilitzat i sembla que visquin en una eterna adolescència. Tenen por de perdre l’amor dels fills pel fet de posar límits i per això no els posen ells, sinó els fills.  El “no”, en molts casos, s’ha deixat d’utilitzar per part del pare i la mare, i només l’utilitzen els fills. Com a conseqüència, aquests fills tampoc no acceptaran un no del mestre, d’una monitora de menjador, etc. 

Però la realitat líquida angoixa les persones perquè la seva vida no se sustenta sobre res que sigui fix i durador. La pertinença a cap lloc i l’absència d’arrels causen en la nostra cultura el desassossec i la por. Evidentment, aquesta modernitat líquida genera una ètica líquida, insegura i sempre provisional. Ens volen fer creure que no hi ha una veritat, que cada persona té la seva veritat.

Davant tot aquest bombardeig ideològic, els nostres infants són els principals perjudicats, ja que -com que estan en un procés de creixement que, a poc a poc, va formant la seva personalitat- són fàcilment manipulables en una societat constantment canviant que, com he dit abans, promou deliberadament confondre el sentiment amb la realitat. 

Per tots aquests motius, el nou curs que comencem és una invitació a redescobrir i viure plenament la nostra missió com a mestres d’una escola cristiana. Això suposa retornar als orígens de la nostra escola, a les nostres arrels, a la missió que va moure fa 60 anys els nostres fundadors a crear el col·legi. Perquè en tots aquests anys nosaltres hem experimentat que sí que hi ha una veritat que perdura en el temps. La veritat és que Déu és amor i que t’estima tal com ets. Que t’ha creat a imatge seva perquè tinguis una vida plena si aculls aquest amor i el dones als altres. Per això en aquest curs, enmig de les programacions, reunions, situacions d’aprenentatges, horaris, diversitat a l’aula, etc., el més important és creure que estem cridats no a viure per a nosaltres mateixos, sinó a donar-nos als altres. És a dir, a estimar els nostres alumnes i les seves famílies perquè, en paraules del papa Francesc, “l’educació és un acte d’amor, és donar vida”.

Sergi Sales

President de la Fundació Educativa Esteve Casals

Sant Vicenç dels Horts, 6 de setembre de 2024