El Col·legi Sant Vicenç comença el curs 2018-19 plantejant-nos un repte molt interessant i necessari. Amb l’ajut de la regidoria de Medi ambient de l’Ajuntament ens proposem com objectiu important aconseguir una escola sostenible, on la comunitat educativa prengui consciència de que cal conservar i cuidar la natura, a través d’accions concretes que podem dur a terme. Aquest propòsit l’hem compartit amb tot l’alumnat el primer dia d’escola en un acte conjunt al pati.

UNA ALTRA MIRADA

L’altre dia vaig provar una ametlla de l’arbre que tenim al nostre pati, el que vam plantar en memòria del Lluís. No m’havia adonat que amb el temps anava creixent, ni tampoc em plantejava que algun dia podria donar fruit. És evident que surto al pati amb poca freqüència, i quan hi vaig no em fixo en les plantes. Segurament estic massa ocupat amb la meva feina, els meus papers: la burocràcia.  

Potser hauria d’introduir un petit canvi en el meu comportament i procurar de passejar més pel pati i no tant pels meus papers;  una mirada cap enfora i no tant a mi mateix. Crec que aquesta reflexió és important, i la vull fer extrapolable a altres àmbits de l’escola, i concretament a la comunitat educativa. Penso que és necessari potenciar una nova mirada; cal deixar de mirar-nos el nostre melic i fixar-nos més en els altres, en la natura que ens envolta, la bellesa de la creació, els petits detalls del dia a dia…

Enguany, amb l’ajut i el guiatge de la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament, ens proposem com a objectiu important aconseguir una escola sostenible, on la comunitat educativa -a través d’accions concretes que podem dur a terme- prengui consciència que cal conservar i cuidar la natura.

I tornant al nostre ametller: què fa si té el que necessita? Ningú no li ha ensenyat a fer ametlles. A la natura tots els elements que la conformen tenen clares les seves funcions i fan allò que els toca, no s’ho plantegen, no van al col·legi. En canvi, les persones, que som els elements més importants de la natura, que som lliures, que tenim intel·ligència per pensar i un cor per estimar, no actuem moltes vegades de forma responsable amb ella, no la mirem, no l’estimem prou perquè no ens adonem que està malalta; la contaminem i no modifiquem els mals hàbits i comportaments que la perjudiquen.

L’any 2014, el papa Francesc va dir que Déu perdona sempre, les persones a vegades, però la natura no en sap, de perdonar. Vol dir que el mal que li fem no es podrà reparar i nosaltres mateixos n’acabarem sent els perjudicats. Per això va causar impacte el seu advertiment: “Escolteu el crit de la terra”.

El nostre Caràcter propi ens proposa una formació integral de l’alumnat d’acord amb una concepció cristiana de la persona, la vida i el món. Aquesta concepció es fonamenta en una mirada vers l’altre, la bona notícia de Jesús: “Estima els altres com a tu mateix”, i en aquests “altres” s’inclou el món, la natura.

La família i l’escola són espais on els infants han d’aprendre a estar al servei de la societat. No podem estar tancats en nosaltres mateixos, formem part del teixit social, sobretot la família, que n’és la seva prolongació natural. El poble, -la nació, l’ètnia- té la missió no solament de conservar la cultura, la tradició, el coneixement, el nostre entorn i la natura, sinó també de protegir-los i llegar-los a les noves generacions.

Ara més que mai es fa imprescindible la col·laboració entre famílies i mestres en l’educació dels nostres alumnes: una escola compartida, una escola sostenible, una escola innovadora.

Per cert, l’ametlla que vaig menjar era boníssima.

Jaume Folqué Nicolau

-Director pedagògic-